El poemari de Montse Assens, Apartheids, Premi Marià Manent 2017, reflecteix el compromís de l'autora amb la societat. És una reflexió sobre la condició humana i la seva prepotència a l'hora de posar límits a les llibertats. És un intent de sacsejar consciències, de fer aflorar sentiments i de reclamar els drets humans. Amb un lèxic ric, un llenguatge planer i un ritme adequat, el llibre no divaga entre eufemismes i utopies ensucrades. Queda ben reflectit en la temàtica general plantejada i, sobretot, en els títols dels quatre apartats en què divideix el poemari: "Murs", "Tanques i filats ? Camí dels refugiats", "Reixes, camps i presons" i "Llibertat (?)".
