A l'hora d'escriure una poètica personal, la confiança
i la desconfiança no solament en l'obra pròpia, sinó
també en l'abast cognoscitiu de la Poesia, es barregen
de mala manera. Per exemple, l'entusiasme i
l'escepticisme depenen del dia i de la lluna. I no acabes
de saber on les idees comencen i on acaben les
creences heretades sense reflexió; tampoc si els coloms
del desig volen massa alt... Alguns pensaments, però,
sobre el fet poètic tenen almenys la garantia d'haver
superat canvis biogràfics i llargues etapes: per exemple,
penso des de fa molts d'anys que cal afegir una
setena funció a les sis funcions del llenguatge segons
Roman Jakobson a partir de Karl Bühler, la funció màgica.
Tota la canalla hi creu i forma part, doncs, de la
nostra primera manera d'aprehendre el món; vet aquí
el perquè els conjurs funcionen quan tens deu anys.
