El meu don Joan Maragall de Josep Pijoan Soteras constitueix un monument, una biografia poètica amanida amb sucosos comentaris polítics i culturals dedicada a l'admirat amic i mestre Joan Maragall Gorina (Barcelona, 1860-1911). Un precedent preparatori d'aquest llibre és el manuscrit La veritable vida de don Joan Maragall, realitzat per Josep Pijoan probablement el 1921 i conservat a l'Arxiu Maragall, uns papers que permeten veure l'interès persistent de Pijoan per la figura del poeta i alhora per les vicissituds de la cultura catalana, així com també els canvis introduïts en la publicació definitiva, com és el cas, per exemple, del títol definitiu del llibre, molt més subjectiu i íntim que el del manuscrit. Un altre aspecte fonamental que cal destacar és que El meu don Joan Maragall va ser repensat i escrit durant la llarga estada de Pijoan als Estats Units d'Amèrica. Un exili tenyit moltes vegades d'una forta enyorança de Catalunya i de la seva gent, i és en aquest context que Pijoan engega els motors de la seva memòria i dels seus sentiments a fi de «construir» la biografia maragalliana feta a distància, però tamisada a la vegada en el gresol de la poesia, nexe místic d'unió entre Joan Maragall i Josep Pijoan.
