Els Morell, hi podeu pujar de peus, no sovintegen. Un afer de nissaga, de batec existencial o de genètica. No ho sabem. Però la literatura li corre per les venes d’una manera febrosenca, fatídica, gairebé fanàtica. “O escrius, o vius”. Aquesta és la dicotomia extrema.. La voluntat ferma d’un artista de soca-rel que quan plora ho fa sempre damunt el cisell i el burí dels mots, és a dir, damunt la matèria del llenguatge que ens fa humans i que ell treballa amb la consciència d’assolir una veu singular.»
(Del «Pròleg» de Lluís Calvo)
