El 9 d’octubre de 1931 Clara Hammerl va morir a Rufino (Argentina). S’havia acabat una vida intensa, responsable i altruista. No debades, Clara donà la volta a mig món per dedicar-se als altres. De Berlín a Pollença, per complir una missió de modernització social conjuntament amb el seu marit Guillem Cifre de Colonya. No només impartí classes a la Institució d’Ensenyament sinó que arribà a dirigir la Caixa d’Estalvis de Colonya, la primera dona de tot l’Estat espanyol.
Després l’educació dels seus fills l’absorbí completament. Es traslladà a Madrid, a Berlín i als Estats Units. Finalment, per vèncer la solitud de la vellesa, es posà sota el sostre de la família de la seva filla, ara a la llunyana Argentina.
Al final foren 73 anys plens de vivències de tots els matisos i colors, d’experiències i anhels no sempre complerts, d’èxits i d’incomprensions… però que configuren una vida rica com poques. I, el que és més important, un exemple avançat del paper que la dona hauria de jugar en la societat del futur.
