En aquest estudi, Mikel Dufrenne desenvolupa una crítica de l'experiència estètica. Centrant-se en «el sentit» propi i «les condicions» que fan possible l'experiència del subjecte contemplador, Dufrenne perfila la noció d'objecte estètic, fenomenològicament entès, en relació a l'obra d'art. Per a introduir-se en l'estudi de l'experiència estètica, aborda l'organització objectiva de l'obra d'art, com a totalitat estructurada i potencial instauradora de sentit. D'altra banda, partint d'un estudi sobre l'obra musical i d'un altre sobre la pictòrica, proposa un perfil general de l'estructura de l'obra d'art. D'aquesta manera, es va desvetllant la clau metodològica: a partir de la descripció fenomenològica, desenvolupa una anàlisi transcendental, per a abordar finalment l'àmbit del pròpiament ontològic. Al seu torn, considera que l'experiència estètica suposa el manteniment, per part del subjecte, d'una determinada actitud estètica.
