Vet aquí una crònica sentimental d'uns anys que, si bé consideràvem passats, tornen com les modes. Si més no, pel que fa a la política. Qui hauria apostat que, tant de temps després, tornaríeu a córrer davant dels uniformats? I quantes vegades aquests darrers temps no heu hagut d'ajudar els més joves amb la lletra de l'Estaca, etzibant-los un cop de colze per dir-los que tu ja la cantaves quan ells tot just eren uns marrecs? Però hi ha coses que no tornen perquè mai no han acabat de marxar, perquè són el moll de l'os de tota una generació; la música, la tele i el cinema; els TBO i els primers Cavall Fort; els viatges furtius a Perpinyà i un fotimer de records per desenterrar.
