«El cercle de la sardana és preciós. Les anelles sardanistes, que semblen immòbils però tremoloses, són illots on la feixuguesa és diferent de la dels indrets on el temps ens apareix como a cíclic. Els cercles són sagrats, no en tenim pas cap dubte, ja que la companyonia de la sardana és també el mitjà ben simple de ficar l’univers en ordre.» Claude-Henry Joubert.
Explica els fets succeïts a Ceret entre el divendres 15 d’agost de 1958 i el dilluns 25 d’agost del mateix any. Són fets, viscuts o imaginaris, profundament novel·lats, amb semblances amb persones que van existir o que encara estan en plena activitat.
Aquestes persones van ser els pioners del festival de la sardana de Ceret que encara perdura avui en dia.
El llibre, farcit d’anècdotes, de fantasies, però també de rigor i d’emocions, vol compartir amb un ampli públic la joia i el privilegi d’haver descobert la sardana. Però més enllà d’aquest marc idíl·lic, es configura, fent filigrana a través d’aquesta novel·la, un destí tràgic...
