“En el mar hi ha cocodrils” es tracta d’un llibre biogràfic, basat en la vida d’Enaiatollah Akbai, un nen afganès. Està escrit en primera persona, i s’alternen trossos de conversa amb el
Fabio Geda, l’autor. La història és molt dura, ja que la mare de l´Enai va decidir renunciar al seu fill per donar-li un futur millor, ja que a l’Afganistan dels talibans estava en perill. Abandonat al Pakistan amb només 10 anys, l´Enai es va trobar sol en una ciutat desconeguda i es va veure en la necessitat d’obrir-se camí treballant en un hostal i fent de venedor ambulant. Però això no li va agradar i va decidir anar-se a l’Iran on va treballar en la construcció i en una pedrera. Però la por a la deportació i a la policia iraniana el va portar a intentar d’arribar a Turquia. Per tal d’arribar-hi, va passar més de 20 dies caminant per la muntanya. Tan aviat com va arribar a Istanbul no va trobar feina i amb quatre nens més, van creuar el mar amb una barca inflable fins a Grècia. Durant els Jocs Olímpics de 2004 va treballar una vegada més en la construcció, però de nou a l’atur, es va amagar en un vaixell i va passar a Itàlia. Allà, gràcies a Payam va conèixer a Danila, que va decidir acollir-lo com un més de la seva família. Finalment l´Enai va aconseguir el permís de refugiat polític. En conclusió, una narració que aconsegueix commoure el lector.
Joaquim (2011.06.05)
