Diu Charles Dickens a “Temps Difícils”, parlant de la ciutat industrial de Coketown: “Tenia diversos carrers amples tots molt semblants entre si i molts d’estrets encara més semblants entre si, habitats per gent igualment semblant entre si, que entraven i sortien a les mateixes hores , fent el mateix so sobre aquests paviments, per a realitzar la mateixa feina i per als que cada dia era igual a l’anterior i al següent, i cada any l’equivalent del passat i del que vindria. ” Aquesta descripció podria servir perfectament per entendre com és Bundanyabba, la ciutat de la plana central d’Austràlia, incolora i inodora, encara que altament tòxica, protagonista privilegiada de la novel·la de Kenneth Cook “Pánico al Amanecer”.

En efecte, la narració de Cook contraposa dos conceptes oposats que funcionen en paral·lel al de camp i ciutat, en aquest cas, metròpoli de la costa i ciutat de l’interior. Sidney, la gran ciutat de la costa, és el paradís vacacional que un jove mestre anhela al final d’un esgotador curs escolar; Bundanyabba, la petita ciutat de l’interior, l’infern en què es submergirà. Àrida, desèrtica, aïllada i febril, encarna les dues grans manifestacions del mal. D’una banda, el paisatge, i, d’altra, la seva gent. Una temperatura inclement, una duresa de l’entorn i dels seus habitants, un escenari inhòspit d’acord amb l’aparent hospitalitat local, posaran a prova la immaduresa i la candidesa d’un home acostumat a tractar amb nens. Allà descobrirà el vici en majúscules, primer a través del joc (la pèrdua de tots els seus diners el retindrà a la ciutat), després a través de la beguda (únic mètode d’apaivagar la set i causa del desequilibri psíquic i moral del protagonista) i , en darrer lloc, a través del sexe (decebedor en la versió natural, inconscient i ambigu en versió contra natura). El somni d’arribar a Sidney es converteix en el malson de romandre a Bundanyabba, sense un cèntim, a costa de la generositat dels vilatans (manifestada en rondes cerveseres i caceres salvatges) i sense perspectives de trobar una sortida del túnel.

Excel·lent retrat de pànic agorafòbic i de les conseqüències de forçar la supervivència en un hàbitat hostil, “Pánico al Amanecer” és una magnífica novel·la, precedent de faules apocalíptiques com Mad Max, i el més important de tot: que es llegeix d’una tirada.

Esteve [30 de Maig de 2011]