Aquest llibre és una carta real, no pas literària, escrita per l?autora a la seva filla gran. En aquesta carta, Julia Argemí condensa de manera autèntica, intel·ligent, contrastada i a cops punyent la seva experiència de maternitat, tot centrant-se en l?embaràs i en els primers anys de vida del fill. La seva aportació és fruit de la seva experiència personal (a París i a Barcelona), però també de l?observació de centenars de mares i pares, i de no poques lectures al respecte.
Denuncia una perillosa tendència social a donar poca importància a l?atenció als fills, com si ells s?eduquessin tot sols, una tendència que fa que aquests fills esdevinguin a la llarga veritables tirans per als pares.
Amb un to proper i càlid, reivindica el privilegi de ser pares com a oportunitat de donar el millor de nosaltres mateixos i de gaudir d?una de les experiències més gratificants, i alhora més senzilles, que pot tenir un ésser humà.
