La tercera novel·la publicada de Domènec Jofresa ens fa reviure un episodi tràgic,
basat en fets reals: la desesperació d’una mestra republicana que veu, impotent, com
els franquistes, en la immediata postguerra, li arrabassen la vida del seu marit sense que
un amic de tota la vida, responsable falangista, faci res per evitar-ho.
Aquesta història pren relleu de manera especial perquè, prèviament, l’autor ha sabut
explicar-nos i fer-nos participar de l’amistat, forjada al llarg de la infància i la joventut,
d’una colla de cinc, d’entre els quals els dos personatges citats, tots ells –tres homes i dues
dones– nascuts als primers anys del segle passat.
Amb el pas del temps, les relacions personals quedaran marcades pels ambients familiars
de cadascú però també, i sobretot, per un secret inconfessable i per l’esclat de la guerra.
L’autor ha tingut l’encert d’introduir en la trama múltiples referències al món de
l’espionatge i contraespionatge de l’època de la mà, per exemple, de Risso; l’M15 britànic;
l’alemany Knappe Ratey o el doble espia Garbo/Arabel. Aquest fet dota l’obra d’un plus
d’intriga.
