Parlaré ara, estrictament de poesia, i altres voltes de poemia. En definitiva de la meva manera de contemplar el món i de realitzar-me. Entenc la poesia com un vehicle a través de la qual hom vol deixar constància del seu pas, de la seva petjada, de les seves inquietuds, de les seves necessitats, del seu sofriment. Entenc la poesia, i per aquest acte, com una realització purament personal, digne d’esser revisada cada dia i a cada moment. Entenc la poesia com un acte lliure tot (subratllat) que transmuta la realitat en dolcesa, lluita o sofriment a partir de la consciència espontània. Entenc la poesia com un obrir la boca amb una finalitat; i l’entenc també com una finalitat teva o meva, perquè pot servir als altres.
