Metimna pren el nom d’aquella noia atrafegada que em trencà el cor i que va fer virar sobtadament el timó de la meva vida. És molt fàcil dir això, però deixar-se portar pels sentiments en segons quines circumstàncies i en una baixada imparable esdevé un objectiu difícil, tempestuós, que fa anar en doina tot el que tens davant, com el vent tramuntanal que s’endú tot el que troba. No només trenques un vidre com Liceni al poema carnerià, sinó que aquella «pau de la vida que amarien els déus» se’n va tota en orris, com el tràfec de Naïs en el poema, que s’esmuny.
