«Un país petit, una cultura sense estat, a la intempèrie, no són aptes per a la supervivència si estan mancats d'un sentit comunitari fort», diu Gerard Furest en aquest manifest, que ve a sacsejar amb propostes positives els catalanoparlants que es dobleguen davant dels paladins del bilingüisme harmònic, s'encongeixen davant de la catalanofòbia descarada o es rendeixen davant la inèrcia colonitzadora del món global.
El retrocés d'una llengua minoritzada no és fàcilment reversible. El català corre el perill de convertir-se en un idioma oficial residual, perquè les forces homogeneïtzadores no troben resistència per part d’un conjunt de catalanoparlants passius que han perdut l’autoestima i l’assertivitat com a parlants. Com diu al pròleg Jordi Martí Monllau, «és veritat que la culpa no és nostra: on som ens hi han posat, però la solució passa per nosaltres». Gerard Furest desmunta capa per capa els prejudicis, pors i perversions que ens tenallen a l'hora de parlar el català i ens ofereix un decàleg de propostes per mantenir viva la llengua en aquest segle xxi.
