No tenia por de res ni de ningú, però sí d'una nena, una doneta capaç de plorar amb aquella tristesa i de mirar-lo amb aquella intensitat.
També temia com podia afectar-la el que havia passat: si l'endemà no tornava amb la carta que li havia promès, Elsi creixeria pensant que la seva nina l'havia abandonat. L'esperança d'una nena depenia d'ell. Una esperança sagrada.
Franz Kafka va sentir el formigueig a les mans, la tensió nerviosa que l'impulsava a inventar-se les històries més extraordinàries. Era escriptor, però mai no havia escrit cap carta d'una nina.
