El dret lingüístic català ha estat objecte, els darrers anys, d’ambicioses reformes normatives i noves lectures jurisprudencials, bona part de les quals molt controvertides per l’impacte que han tingut en àmbits públics especialment sensibles com l’ensenyament, la justícia i l’administració. Novetats que, indefectiblement, s’han acabat projectant en el catàleg de drets i deures lingüístics, bo i concitant interessants debats en l’escenari polític i acadèmic. Aquesta publicació aplega reflexions crítiques sobre algunes d’aquestes novetats d’incidència en el dret lingüístic català i analitza críticament la darrera jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem que les interpreta.