Quim Giró recrea en fotografies en blanc i negre l'explosió dels colors. Ho fa per donar-li tota la transcendència que mereix la lleugeresa. Com si la lleugeresa no fos allò senzill, sinó la complexitat a la qual s'arriba després d'un recorregut. I a les Terres de l'Ebre aquesta lleugeresa és pura precisament perquè no té l'arrogància de pensar-se important. Així, aquest fotògraf ha decidit obviar el color per no morir d'excés. Deixar la natura sense els seus colors fixa aquest àlbum en la permanència documental, com si, en aquest cas, no fos important el patrimoni o el paisatge, sinó només la figura humana que li atorga virtut. Com si l'escenari sense animació no tingués valor.
