Sòfocles va néixer cap al 496 aC en el si d’una família atenesa rica i principal. Morí el 406. Fou contemporani, una mica més gran, d’Eurípides, al qual sobrevisqué uns quants mesos. Les seves tragèdies testimonien clarament una visió teocèntrica del món, de vegades una mica monolítica, que sembla recolzar en concepcions arcaiques, pròximes, per exemple, a Heròdot. Palesen, també, una extraordinària personalitat, la del poeta, que quallà en una harmonia del que és estètic i del que és moral i religiós, una harmonia difícil d’assolir i que potser no s’ha aconseguit mai tan pura com a la seva obra, la clau mestra de la qual és, tal com veié Aristòtil, la voluntat de fer els homes no com són, sinó com haurien d’ésser. La visió idealista de Grècia l’ha considerat sempre el més gran dels poetes tràgics; Hölderlin expressà de quina manera entenia aquesta grandesa en un dístic elegíac d’una portentosa densitat: Molts han provat en va de dir el més joiós en la joia; / ara a l’últim aquí se’m manifesta en el dol.
