A Abri-Redós, Maria Maïlat afirma i reivindica el sentit últim de la paraula poètica, la qual fa servir per expressar allò que som però també allò que ha existit abans que nosaltres existíssim i que ens impregna i es queda dins nostre.
Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la vostra experiència de navegació. Si continueu navegant, considerem que accepteu el seu ús.Més informació