Aquesta obra és una autobiografia, però no només això; és també una visió singular de
Catalunya, retratada des de l’òptica d’una nissaga familiar que va ser pionera de la indústria
tèxtil catalana. És una reconstrucció sociohistòrica que ens situa, i a la vegada és
situada, en el diàleg que manté el relator amb la seva memòria.
Resseguint el fil dels seus orígens, Josep Almeda, mentre dialoga amb els seus ancestres
i els seus amics, ens va desgranant els fets familiars més destacables –que van esdevenint
vida i història alhora–, emmarcats en els esdeveniments socials, econòmics, polítics
i culturals del país.
L’autor reflexiona sobre Catalunya; sobre les derrotes i les victòries; sobre l’economia, el
capitalisme i el rol de la burgesia; sobre la seva classe social o sobre la pèrdua del sentiment
religiós i de la fe. Sobretot, reivindica la figura del seu pare, silenciat per la família.
Aquest llibre, doncs, ens parla de la història d’un temps i d’un país en primera persona.
Són les arrels –i els seus dies– que ens conviden, des d’unes memòries desencaixades, a
interpel·lar el present i el futur de Catalunya.
