«Escric perquè de sobte m’he adonat que tot el que estimo morirà»
Així comença el dietari que Vicenç Villatoro va escriure entre el 6 de febrer i el 28 de març del 2006, en paral·lel a les últimes setmanes de vida de la seva mare, a qui havien diagnosticat un càncer que va preferir no tractar-se.
Lluny de l’autoajuda i de l’exaltació sentimental, les notes d’aquest dietari acompanyen una família en uns moments en que s’alternen els instants de tristesa, d’evocació i, fins i tot, de felicitat. Els de màxima consciència i els de gairebé somni. Els de tendresa i els de temor.
Tot i la cruesa de la frase inicial, al llarg d’aquestes notes i d’aquestes setmanes ens apareix la possibilitat, a través de la serenitat, la fortalesa i la companyia, d’arribar a una bona mort.
