Us ha passat mai que us heu sentit invisibles?
Heu tingut algun cop l’horrible sensació que el noi que desitjaríeu que us mirés no us veu perquè formeu part del paisatge?
Heu volgut plorar quan aquest noi us parla però us tracta amb la mateixa distància, fredor i indiferència com ho faria amb la caixera del supermercat?
I, posats a endevinalles, us ha passat, potser, que us miri el noi equivocat? El que no us agrada, el que d’un dia per l’altre s’ha fet íntim dels vostres amics, apareix a totes les festes i ara és a totes les xarxes i a tots els mòbils? El noi que, no se sap com, acaba seient sempre al vostre costat.
A mi sí.
I aquest és el començament de la història que vaig viure l’estiu dels meus disset anys, al cim del Pirineus, abans d’endinsar-me en un passat familiar desconegut i inquietant.
