Pere Rovira recrea els records o els inventa, pensa els sentiments, busca els noms i les correspondències de les sensacions, per salvar trossos de vida indefensa i de vida perduda. El resultat és una obra refinada, crítica i emotiva; en les seves pàgines hi ha la calidesa i l'estremiment de l'anotació íntima i els ritmes i la plasticitat del poema en prosa. Pere Rovira, "un dels mestres vius i en actiu de la nostra poesia", segons Enric Sòria, es revela ara com a prosista.