Entre la Revolució d'Octubre de 1917 i el final de la Guerra Civil espanyola, en un període d'una vintena d'anys, van ser diversos els viatgers catalans -sindicalistes, periodistes, economistes, homes polítics- que van tenir interès a conèixer, de primera mà, el nou sistema polític i social que s'havia instaurat a l'antiga Rússia, ara convertida en la naixent Unió Soviètica. Encara que els motius i els moments del viatge van ser diversos, tots ells compartien la mateixa voluntat de comprendre i descriure una realitat nova. La forja d'un nou món, la possibilitat d'arribar-hi per les transformacions econòmiques i per la imposició de l'ordenament socialitzant, van ser les qüestions que van recollir en les seves notes de viatge. La possibilitat de copsar la realitat de la nova societat es veia entorpida pel control oficial sobre els viatgers, la mediatització de la propaganda oficial i les dificultats o impossibilitat de comunicació directa amb la població. El caràcter extraordinari del viatge, l'interès que tenia per a amplis sectors de la inquieta societat catalana, àvida de saber sobre la realitat soviètica, va fer que molts dels visitants es convertissin en cronistes i analistes.
Amb textos d'Ángel Pestaña, Josep Pla, Eugeni Xammar, Josep Carner-Ribalta, Ferran Valls i Taberner, Andreu Nin, Josep-Anton Vandellós, Carles Pi i Sunyer, Hélios Gómez, Rodolf Llorens i Jordana, Antoni Rovira i Virgili i Rafael Vidiella, entre altres.
