La poesia d'Albert Planelles representa una refelxió profunda sobre la condició humana, articulada a través d'una recerca del llenguatge i la paraula precisa que fa dels seus poemes autèntics tractats exsitencials, plens de sensibilitat i harmonia. La natura, molt sovint, esdevindrà un interlocutor vàlid i lúcid per emprendre aquesta tasca, on literatura i filosofia es donen la mà en un diàleg fructífer i creatiu. Serveixin de mostre aquests versos: Poder desmentir l'efímer Discutir les veus del neguit Recordar el passat amb exactitud Posar límits al dolor Refer l'escalfor de les mirades
