Observant minuciosament les escenes, els personatges i les peces de roba que apareixen a Com l’estel que no hi és, el podríem definir, en bona part, com un llibre teatral que parla sobretot de desig i d’absència. Del desig de ser, d’entrar a la vida, de fusionar-se amb l’altre i de morir. Una mort que ha de servir per tornar a néixer. Així, la veu poètica es carrega d’imatges i, amb una por de la mida de l’amor, llança el guant a la infantesa i decideix fer les maletes
