La paradoxa de la Creació: un magnicidi esplèndid. Afollat per una natura molt menys sàvia que sàdica, entenc la poesia com una forma de donar senyals de vida abans que tot es desfaci en el canal de la necessitat. És de l’humus d’on neixen les paraules. Em llepen la ferida. Canten el meu lament. Són la meva creença.
