Aquests poemes esdevenen, també, un exemple brillantíssim
dintertextualitat, una mostra de com la literatura es nodreix a
còpia de relectures. Es tracta d'un poemari que he anat fent
i desfent (sobretot desfent) al llarg d'una dècada entre els
camps del Vallès i del Baol (Senegal) utilitzant tres instruments
per mirar: el telescopi (als horitzons llunyans, alhora terreny
de les tradicions espirituals i de la mística que m'inspiren); el
microscopi (per mirar endins, també l'àmbit de la intimitat i la
quotidianitat per fer allò que tan reivindico: badar) i, finalment,
les ulleres de lectura (incloc i barrejo versos de molts i moltes
poetes)."
