El 14 de setembre de 1940, 532 dies després del final de la Guerra Civil espanyola, José Celda va ser afusellat pel règim franquista juntament amb onze homes més a la part del darrere del cementiri de Paterna, a València, i els van enterrar tots junts en una fossa comuna. Més de set dècades després, i un cop passada una llarga travessia pel costat fosc dun país acomplexat pel seu passat, la Pepica, la filla den José, una anciana ja octogenària que tenia vuit anys quan li van matar el pare, aconsegueix per fi localitzar i recuperar el cos del seu pare per retornar-li la dignitat.
En la batalla personal de Pepica Celda contra loblit va ser decisiu el paper de Leoncio Badía, un jove republicà que havia sigut condemnat, temps enrere, a treballar com a enterramorts en el cementiri del seu poble. Jugant-se la pell, en Leoncio, un home obsessionat pel sentit de la vida i lordre de lunivers, va col·laborar durant anys i en secret amb les vídues dels represaliats de la guerra per identificar-ne els cossos, donar-los sepultura de la manera més digna possible, localitzar-ne les fosses i amagar-hi missatges, convençut que algun dia algú els podria treure dallà.
Paco Roca viatja al passat amb 'Labisme de loblit' i recupera, amb Rodrigo Terrasa (que fa una tasca important de documentació i daportació didees), la història real den Leoncio i en José, exemple de les desenes de milers despanyols que van ser represaliats de manera salvatge després del final del conflicte a Espanya. Però també acompanya Pepica Celda en un laberint esgarrifós que intenta desentranyar les misèries dun país obsessionat a menysprear la seva memòria.
