Ni res aquí, ni res allà. O potser tot, en aquest trànsit d'un buit a un altre: conrear el cos, l'únic terreny propi, saber que és bell el lloc on l'ull descansa, dir-se el passat com si fos viu encara i fer de cada mot una darrera casa. Aquests són els camins que porten Al dellà de l'enlloc, cent poemes que des del fons de la terra construeixen el moment com a acte estètic i la paraula com a punt de partida i d'arribada. Res no és banal en una poesia on l'enyor es fa carn, on, sense déus, el jo poètic trena vincles amb la natura per trobar-hi una nova forma de completesa.
