En el temps de la República, a la dècada dels anys trenta, l'ensenyament a Catalunya va experimentar un creixement i una modernització singulars. Els corrents de l'Escola Nova nascuts a Europa, van arribar ben aviat al país i es van escampar arreu de les nostres comarques.
A Súria, que vivia un augment de població sobtat per la descoberta i explotació de la mina de potassa, va cobrir bé les necessitats escolars va ser una prioritat social indiscutible. Els mestres i les mestres que van coincidir a les aules d'aquells temps, la inspecció del sistema educatiu, la Generalitat, l'Ajuntament i la societat civil, amb poc temps van fer una tasca ingent per a millorar al qualitat pedagògica i el futur de tota una generació.
Entre altres iniciatives, es va editar la revista escolar Albor seguint el mètode Freinet, de la qual van sortir dotze números entre el 1937 i el 1938. Hi van participar vuitanta-cinc alumnes d'entre set i catorze anys, i va ser una experiència que quedà gravada amb foc en la personalitat de les noies i nois que van participar-hi. Acabada la guerra, el mestre que impulsà la publicació, Josep Civit i Vallverdú, va ser represaliat amb duresa per plantar aquella llavor de ciutadania oberta, plural i positiva.
En aquest llibre s'analitza a fons la tasca i valors d'Albor en tant que testimoni excepcional d'un temps de conflicte i de vida. Al mateix temps s'aprofundeix en el conjunt de vicissituds d'aquells anys i el món i els neguits que van envoltar taules i pissarres de les nostres escoles.
