«Cinc anys després de Birnam (Labreu ed., Cicuta, 8), Sunyol torna a la prosa: Amb Nausica. Per a mi és un honor tornar a publicar un nou llibre de Sunyol. Si Birnamera un soliloqui on Shakespeare i el món del teatre formaven l’ordit d’una trama dominada per la crisi del llenguatge i la crisi personal i professional d’un vell actor, aquest nou text pren com a eix la figura de Nausica a l’Odissea. Nausica i l’eco d’aquest moment clàssic homèric ha fascinat molts lectors i ha fet escriure un bon nombre de textos a creadors i crítics. Sunyol ens diu una història que fa temps que el té pres i s’afegeix a aquesta tradició amb les seves reflexions sobre el tema i sobre tot allò que se n’ha escrit fins ara.
Són uns textos breus, molt breus, que s’intercalen amb altres fragments que glossen aquest mateix acte d’escriptura amb el seu context i la vida quotidiana de Sunyol, el ressò del mite en la vida d’ara. El llibre comença desenvolupant-se en dos plans. Un està compost per comentaris i reflexions sobre la figura i l’episodi de Nausica i sobre els textos i comentaris que ha inspirat (Goethe, Maragall, Palau i Fabre, Kazantzakis, Bufalino, Bello, Angelopoulos, Rodoreda, Fauchois, Vidal-Naquet, López Vilar…). L’altre, en clau més poètica, estableix com una mena de dietari de l’autor en els dies de la immersió en el tema i sobre l’escriptura dels textos. Els llocs i els temes de l’autor es combinen amb els de l’objecte d’escriptura (la força i el significat de la mirada, l’amor i el desig, la fidelitat, els mites, el temps, l’espera, l’exili, allò tràgic, la Mediterrània, la malaltia i la mort, el concepte d’heroi, el silenci, el plor, el record, l’espera, les utopies, la pèrdua, el relat, la renúncia… ). Al final, com no podia ser de cap altra manera, aquestes dues línies d’escriptura acaben fonent-se en una de sola, com es fonen en l’autor les reflexions sobre Nausica i assimilant les escenes, en diverses circumstàncies i paisatges, a l’actualitat.
És difícil d’adscriure Amb Nausica en un gènere literari. Sunyol escriu amb passió i, a la vegada, flueix en l’erudició. Ho fa amb un gest concentrat que adopta la finesa de la percepció per a construir un text molt rumiat que segueix el fil d’una gran quantitat d’intuïcions. Participa de la poesia, de l’assaig, de la crítica literària, del memorialisme, segurament d’altres gèneres i (potser) fins i tot de l’autoficció (en la mesura que la literatura afecta la vida). El conjunt és un passeig pels camins, paisatges, la gestualitat… de Nausica i de l’autor – i del lector. Un passeig on anireu trobant detalls, racons, mirades, miralls, reflexos, finestres on emmirallar-se de tot allò que Nausica i els seus textos inspiren. Un passeig per a satisfer curiositats de tota mena. Una història híbrida que com totes les històries –s’expliquin com s’expliquin, se les escriu sempre l’oïdor, el lector. Us convido a un passeig de tastets que acaba essent un gran àpat, un banquet de sensacions, imatges, reflexions, una delícia.»
