"Llegir David Castillo és com travessar de nit un
pont en flames: t'il·lumina i, al mateix temps, t'obliga
a continuar endavant. La poesia de David Castillo és
compacta i dura, igual que ho és la terra per al vell
enterramorts. No sobta que Julià Guillamon el consideri
«el més jove de la generació de l'underground
barceloní». I ho fa al pròleg del seu segon llibre de
poemes, titulat Tenebra (1994), i en aquest sentit no
ha canviat res.
Castillo, escriptor prolífic i proteïforme —poesia,
narrativa, articles, antologies, entrevistes, biografies,
la novel·la en vers El llibre dels mals catalans (2010),
etc.—, és un ortodox de l'heterodòxia. Imprevisible.
Sempre en zig-zag, com diuen que s'ha de fugir quan
et disparen." (Del pròleg de Josep M. Rodríguez).
