Al mateix temps que conté les seves obsessions filosòfiques i estilístiques, Un aprenentatge o El llibre dels plaers és una de les novel·les més accessibles de Clarice Lispector: sobre el lent aprenentatge d'estimar i habitar el món.
La Lóri és mestra en una zona costanera del Brasil. Viu protegida rere les convencions i la por de lliurar-se als altres. Fins que coneix lUlisses, un professor de filosofia. Ell es resisteix a convertir lamor en una resposta immediata, a ella la devora la impaciència. Només aprenent a habitar la solitud, el cos, el desig o el silenci podran arribar a estimar de debò.
En aquesta novel·la, Lispector transforma la història de dos amants en un aprenentatge: el de viure per lalegria i el plaer.
La literatura de Clarice Lispector es resisteix a ser descrita, perquè llegir-la sassembla a lestat previ al somni. A les seves novel·les no hi ha tesis, ni víctimes i botxins, ni gairebé trama, sinó un vagareig per la percepció de les coses. Carlota Rubio a Núvol
El text de Clarice Lispector ens condueix una vegada més vers la recuperació de latavisme, a la intuïció dallò sagrat que batega ocult rere dun cor sincer, despullat davarícia intel·lectual, un cor ple dulls que miren cap al futur immediat, el nostre. Rosa Planas a Ultima Hora
Clarice Lispector no sassembla a ningú més i aconsegueix allò que molta gent intenta fer i poca gent aconsegueix: capturar el moment i descriure lessència de linstant. Marc Giró entrevista a Marc Montull al Vostè Primer
Daquesta òpera prima en broten les flors que, malgrat tenir forma dinterrogant, resolen lequació del professor de matemàtiques daquell institut. No els hauria dhaver escridassat aquell enunciat, bastava llançar una pregunta: 'Això és una cadira?'. Haurien fet un silenci sense por i haurien après alguna cosa. Laia Malo al Diari Ara
El món de Clarice Lispector és més aviat un univers, a vegades fosc i a vegades no tant fosc. Heu de tenir paciència, però és fenomenal. Llibreria No llegiu
Sempre original, estranyament refinada, les seves obres transmeten una bellesa espectral, una quietud que és només lembranzida per sacsejar les emocions i les idees preconcebudes. És com si Lispector estigués sempre rondant a la rereguarda de la vida quotidiana. Marta Ramoneda al Blog de La Central
Lispector, però, no escriu des de la subjectivitat altruista que diu Cavarero, concep una posició nova en veu de dona i la concep escrivint i no explicant. I nosaltres llegim Lispector i hem llegit Woolf i tot encaixa, se sent el clic. Tina Vallès a Vilaweb
