El món no es va acabar aquell dia.
Però la meva vida, tal com la coneixia, sí.
La Clara té 13 anys, viu a Nova York y estudis en un institut tan elitista que fins i tot la directora la menysprea amb elegància.
El seu dia a dia era igual democionants que una torrada sense mantega.
Fins que va començar a circular un rumor absurd: que sapropava la fi del món.
I aleshores van arribar les apagades.
El caos.
I els monstres.
Sí, monstres.
Reals.
Tot i que gairebé ningú sen va adonar. La Clara sí, per descomptat.
Sense instruccions i amb més por de la que voldria admetre, la Clara haurà d'aprendre a enfrontar-se a un món que ja no és el mateix.
I això és només el principi.
