Els arbres no sho mereixen és una col·lecció de contes que sacsegen el seny i letiqueta. Les narracions transiten entre labsurd i la lucidesa, la caricatura i la tragèdia, el joc i la ferida. Amb un estil desvergonyit i una llengua precisa, lautor construeix un univers on tot és susceptible de mofa la família, el sexe, la religió, la mort però també desquinçament.
Aquí les rialles sovint sofeguen a mig coll, perquè et fan riure quan no toca i, rere la sàtira, shi amaga la crueltat, la tendresa o la desesperació. Aquest llibre és una declaració de guerra a la literalitat i un cant al deliri lúdic, però també converteix la incomoditat en una forma de plaer narratiu.
* * *
«És una gran notícia que la lectura de lopera prima dun narrador ens porti ressons de Quim Monzó i de Pau Riba alhora (...). Potser els arbres no sho mereixen, però el món de la literatura catalana sí.» Màrius Serra
