El llibre presenta la primera síntesi sobre larquitectura militar fenícia i cartaginesa i la seva evolució en el Mediterrani central i occidental durant el I mil·lenni aC, des de lactual Tunísia, passant per les illes de Pantel·leria, Sicília i Sardenya, fins arribar a les costes mediterrànies i atlàntiques de la península Ibèrica. Així mateix, lestudi aprofundeix en els fets històrics que van propiciar la construcció o destrucció dun o altre sistema defensiu en els diversos assentaments analitzats.
Aquest treball omple un buit existent en la recerca arqueològica sobre larquitectura militar antiga, i demostra la rellevància que van tenir fenicis i cartaginesos a lhora de difondre i perfeccionar, en làmbit mediterrani, diversos preceptes poliorcètics dorigen oriental i hel·lenístic. Daquesta manera, es posa fi a la imatge utòpica que es tenia sobre la civilització feniciopúnica, suposadament formada per pacífics navegants i comerciants; res més lluny de la realitat.
Lobra posa punt i final a una recerca desenvolupada al llarg de gairebé quinze anys destudis de camp i consulta duna amplia bibliografia, dispersa per més de una vintena de biblioteques científiques i universitàries de caire nacional i internacional, així com la recopilació de valuosa informació inèdita proporcionada pels investigadors i investigadores responsables del descobriment dels jaciments.
