Pedra seca, pedra viva
La pedra seca forma part del nostre imaginari col·lectiu, dona forma al paisatge i és una manera d’explicar la nostra història, és molt més que una tècnica constructiva. En aquest número expliquem com aquest no és un patrimoni de museu, sinó que la pedra seca és un patrimoni ben viu que desperta l’interès, la imaginació i l’activitat de milers de persones: pagesos, arquitectes, biòlegs, artistes, mestres, aprenents… En aquest número d’Arrels enfoquem la mirada sobre els marges, les barraques, els pous, els aljubs i altres elements que esquitxen el nostre país i sobre la gente que els manté i en fa bandera: aquesta tècnica —que forma part de la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco— també ens dona respostes als reptes constructius i ambientals d’avui i de demà.
En el mateix número també descobrirem com la família Coll ha recuperat les vinyes de Badalona, com els habitants del Santuari Gaia conviuen d’una altra manera amb els animals o com l’Òria Vertedor va aconseguir convertir la seva afició pels perfums en la seva professió sense moure’s de la Garrotxa. Uns i altres ens expliquen maneres diferents, complementàries i inspiradores de viure avui al món que torna.
