L'Ares escriu un diari per al seu fill, Víctor, que està ingressat en un centre de desintoxicació. Pensa que explicar-li l'altra vida que ha viscut abans de ser mare el pot ajudar en el seu procés per superar les addiccions. De jove ella també va haver d'ingressar per problemes de salut mental. Evoca els anys de lluita per trobar el seu lloc amb un diagnòstic psiquiàtric i ho escriu per ell. Els que se sobreposen a l'estigma amb èxit poden fer un pas endavant i ajudar els que estan i se senten estigmatitzats.
Recorda els malalts de la planta de psiquiatria, especialment els que van liderar la creació d'un centre d'art, i mostra un ventall de casos diagnòstics, uns amb millor pronòstic que d'altres, però gairebé tots tocats en positiu per l'experiència artística. Personatges potents, amb els quals l'Ares ha mantingut una relació estreta. Com el Joan, el pintor d'èxit diagnosticat de trastorn bipolar; el Roberto, el mecànic bipolar que és un volcà creador; i la Lluïsa, la galerista i companya sentimental del Joan. Art brut parla de l'art com una eina potent de superació i creixement, sobretot en les persones afectades per malalties mentals, que són un percentatge important de la societat.
L'Ares escriu pel Víctor i per a ella. Escriure la consola i l'ajuda a comprendre, i creu que amb el seu testimoni dona la mà al fill.
