Fundat l'1 d'agost de 1885, l'Ateneu Obrer Vilafranquí va néixer com a federació de diverses societats laborals vilafranquines d'orientació republicana, però ben aviat va esdevenir un punt d'alfabetització i formació dels treballadors. Per aquest motiu, els seus dirigents van implementar un programa formatiu que combinava les classes pels socis i els seus fills amb la celebració de conferències i vetllades culturals que li van atorgar prestigi, alhora que va desenvolupar una llarga i intensa activitat musical.
Fruit de la consulta de diferents arxius i fonts documentals, L'Ateneu Obrer Vilafranquí. Auge i espoli (1885-1972) és la reconstrucció de la trajectòria força desconeguda d'una de les entitats vilafranquines més rellevants de les darreres dècades del segle xix i les quatre primeres del xx. Així mateix, el llibre ressegueix de manera minuciosa l'espoli de l'Ateneu des que l'any 1939 va ser il·legalitzat per les noves autoritats franquistes i els seus béns confiscats fins a la venda i enderroc de l'edifici per a la construcció d'un bloc de pisos en un llarga agonia que va durar vint-i-tres anys.
