Des de fa segles, la influència de Barcelona va més enllà de la simple jurisdicció municipal. Ja a ledat mitjana, el Consell de Cent dirigia un territori que superava de llarg la ciutat emmurallada i que sestenia des de Castelldefels i Montgat fins a Collserola. Com a conseqüència de la guerra de Successió, el decret de Nova Planta va fixar els límits dels termes municipals, però el pes de Barcelona com a capital no va decréixer. La vocació metropolitana es pot veure en tots els projectes urbanístics, des de lenderrocament de les muralles i lEixample de Cerdà de mitjans del segle XIX. Només les polítiques que es dictaven des de Madrid frenaven un desenvolupament més gran de la ciutat, però el 1897 es va produir un gran punt dinflexió, amb lagregació dels pobles del pla. Avui, la capital catalana està dins del grup de les ciutats globals amb més pes com a motors econòmics dels seus països. Això reobre el debat sobre la governança de làrea metropolitana i la seva ampliació cap a la regió dels cinc milions dhabitants. Molts veuen en aquesta aspiració noves agregacions encobertes, però obliden que, per ser compe
