Hi ha alguna cosa tan inquietant com fascinant en les postals dels anys 56-60 de nadons que presentem en aquest llibre. Mirar-les és obrir una finestra a un univers, de símbols, dinnocència manufacturada, dideals familiars monetitzats. Són imatges plenes duna bellesa convencional, gairebé operativa, que evoquen els angelets grassonets dels retaules barrocs. Com ells, aquests infants no són persones, sinó signes: damor, de puresa, de futur. Cinquè volum de la col·lecció el món segons Jordi Puig.
