Els cinquanta-sis poemes de Les beceroles successives es proposen al lector com una seqüència multicairada. Cadascun d'ells és un poema autònom, però no costa veure-hi capes diverses de sentit, que apunten motius que es van desplegant al llarg de tot el llibre. Aquests motius recurrents són una de les fibres que tesen el conjunt; els relliga una mateixa perplexitat davant la persistència elemental i quotidiana del nostre viure, davant del fet que el nostre pas pel món no deixa mai de ser un aprenentatge. La força de les imatges i la potència de l'expressió poètica refermen les virtuts d'aquesta obra de Ramon Boixeda.
