Bonaventura Ubach va néixer a Barcelona el 1879. Va professar com a monjo de Montserrat el 1894 i fou ordenat sacerdot el 1902. Interessat des de jove pels estudis bíblics, el 1906 es traslladà a Jerusalem, des d'on viatjà incansablement per tot l'Orient fins al 1951, quan va tornar a Montserrat, on morí el 1960. Viatjà al Líban per primer cop el maig de 1908, per aprendre l'àrab durant uns mesos al seminari siríac de Charfet, al Mont Líban. Hi va tornar l'any següent i, després de l'estiu, va estar-se a Beirut. Al llarg de la seva vida hi tornaria diverses vegades en estades més curtes. Aquest llibre, que recull diversos dietaris de viatge i altres notes de les seves primeres estades al Líban, entre els anys 1908 i 1910, ens proporciona una visió inèdita d'aquesta regió, aleshores sota el domini de l'Imperi Otomà. Aquesta obra s'afegeix als altres dos llibres de viatges editats per ell mateix, el del Sinaí i el de les regions de l'Iraq.
