Guanyadora del darrer Premi Roc Boronat, la novel·la Els bons dies gira al voltant de la tristesa envers un món que desapareix. Els personatges se n’adonen que el seu món és el món d'ahir i que cada cop entenen menys el món d'avui. El protagonista, Ricard, contrariat amb allò que viu en el present, inicia una recerca per recuperar el seu passat idealitzat. Per fer-ho marxa a París amb la intenció de retrobar-se amb un amic que va decidir quedar-s’hi a viure fa 30 anys.
Un retorn al temps que desapareix, i a l'idealisme de la joventut que ens fa creure en un món millor. Un cant a la memòria i a la llibertat.
En Ricard viatja a París amb l'esperança de retrobar-hi un vell amic que el redimeixi del desconcert i la convulsió que l'ofega a la Barcelona del 2017. Més de trenta anys enrere, hi van anar junts fugint d'una Transició que suposava la renúncia als seus ideals, i allà van conèixer filòsofs d'esquerres, artistes bohemis i revolucionaris de cafè, que, com ells, lluitaven amb la força de la paraula per transformar el món. Per això, quan el destí els va separar i en Ricard va tornar a Barcelona, les inseguretats personals van aflorar en els dos amics. I els anys, el record de la misteriosa Jane i els viaranys per on ha portat la vida a tots els personatges, fan que en Ricard s'adoni que l'únic temps vàlid és el passat, que ens conforma la memòria, enfront d'un present que mor en ell mateix i d'un futur que no existeix fins que no s'esvaeix. Distingida amb el premi Roc Boronat, Els bons dies és un homenatge bell i sincer a les revolucions frustrades que tothom té, a les preguntes sense resposta, i una reivindicació de la memòria com a autèntic instrument de transformació social.
«Cada dia era una vida, i no hi havia demà ni futur fins que no arribava. Era l'única possibilitat d'ajornar el naufragi, i durant uns mesos vam fer de París la metàfora d'una utopia que sabíem irreal. Però havíem de volar mentre fos possible. La caiguda arribaria igual, creia jo. Ell, potser no.»
