A Els boscos de Ravel, Michel Bernard evoca la colpidora experiència humana i musical del compositor Maurice Ravel durant la Gran Guerra fins arribar al final dels seus dies. La novel·la ha rebut el premi Livres et Musiques 2015 del festival de Deauville.
El març de 1916, amb quaranta-un anys, poc després de compondre el Trio en la menor, Maurice Ravel s’allista voluntàriament a les tropes franceses per lluitar a la Gran Guerra. Després del rebuig inicial de l’exèrcit —per la seva fragilitat i constitució física— serà conductor d’ambulància a Verdun, encarregat de portar als hospitals de campanya els soldats malferits per l’ofensiva alemanya. Prop de la primera línia de foc, els sons de la natura i l’esclat de les detonacions són la seva única música, fins que un piano abandonat en un hospital improvisat li retorna el do de la bellesa.
Michel Bernard, amb una prosa exuberant i una extrema sensibilitat, relata l’impacte de la guerra en Ravel i el difícil retorn a la vida civil i artística, fins arribar al seu darrer sospir: la darrera nota on encara ressona l’enorme brogit de la primera línia del front.
