CAMP DELS CATALANS, EL

CAMP DELS CATALANS, EL

AGDE EN EL SISTEMA CONCENTRACIONARI FRANCÈS (1939-1940)

ARAÑÓ VEGA, LAIA

22,00 €
IVA inclòs
Editorial:
AFERS S.L. EDITORIAL
Any d'edició:
2024
Matèria
Història de Catalunya
ISBN:
978-84-18618-72-7
Pàgines:
430
Enquadernació:
Rústica
Col·lecció:
RECERCA I PENSAMENT
22,00 €
IVA inclòs

El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, al càrrec de tots els camps francesos, notificava al prefecte del departament de l'Hérault la decisió de la ubicació i construcció a Agde d'un camp de concentració amb l'objectiu de traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló i alleugerir la càrrega econòmica que el departament dels Pirineus Orientals estaven assumint des de la seva arribada. Unes setmanes més tard, arribaren els primers voluntaris espanyols que, dirigits per dues companyies d'enginyers procedents del camp de Saint-Cyprien, començaren a construir el camp 1 i el 2 i poc més tard el 3, el qual es coneixeria com a «camp dels catalans», on la majoria d'interns era d'origen català. Aquest camp va viure un procés de «catalanització» que el va fer diferent a la resta de camps del sistema concentracionari francès, on el sentiment de pertinença, de formar part del col·lectiu català a l'exili, va ser decisiu per a la supervivència concentracionària dins la quotidianitat viscuda entre filats. Igualment, un altre fet singular fou la vitalitat del camp. Si bé la monotonia era una característica de la vida concentracio­nària, hi hagué una intensa activitat social, cultural, esportiva i musical. No obstant això, l'existència del camp, així com les activitats que s'hi dugueren a terme, il·lustren un dels fenòmens fonamentals de l'exili de 1939: la profunda divisió entre la majoria d'exiliats catalans i aquells provinents de la resta d'Espanya; una divisió que s'expressa en tots els àmbits possibles: el polític, el cultural, i el dels refugiats als camps, i Agde n'és l'exemple principal. Així mateix, es va evidenciar la ruptura gairebé irreversible entre el món republicà català (representat majoritàriament per Esquerra Republicana) i els comunistes (el PSUC). Agde exemplificava la complexa organització de l'exili català en els anys immediatament posteriors a la derrota de 1939.

Articles relacionats

  • ÀNIMA DE REPÚBLICA
    SARRI, ALEIX
    La història política a larrel de la identitat catalana El 31 de maig de 1410 Martí lHumà mor sense un hereu clar i provoca una pèrdua crucial. Martí va ser lúltim sobirà català: la corona catalanoaragonesa passava a mans dun rei foraster, i el projecte castellanitzador posava la directa. Des daleshores, la relació de Catalunya amb Castella (després, Espanya) ha estat una espira...
    Disponibilitat immediata

    24,00 €

  • CONQUESTA CATALANA DE MÈXIC, LA
    CAMP, CARLES
    Una revisió en clau catalana de la inversemblant figura d’Hernán Cortés des d’un punt de vista crític i audaç. I si tot el que sabem sobre la conquesta de Mèxic fos una gran ficció? La versió oficial ens presenta Hernán Cortés com un plebeu extre-meny, fill d’un pagès pobre, amb escassa formació i sense recursos. I tanmateix, aquest home, sempre segons la història tal com ens...
    Disponibilitat immediata

    28,00 €

  • BARCELONA, ESPLENDOR I CRISI DEL SEGLE XV
    ORTÍ, PERE / VERDÉS, PERE
    Aquest llibre vol proporcionar nou coneixement de base per a la història de la Barcelona del segle XV, una època transcendental, no tan sols per a la ciutat, sinó també per a la resta de Catalunya, la Corona d’Aragó i l’occident europeu. Es tracta d’una obra coral, fruit d’una reflexió historiogràfica que ve de lluny, animada sobretot per Ramon Grau. Calia renovar el discurs h...
    Disponibilitat immediata

    25,00 €

  • POUM, EL
    DURGAN, ANDY
    Disponibilitat immediata

    11,00 €

  • TERRA I GUERRA
    GUAL I VILÀ, VALENTÍ
    Disponibilitat immediata

    15,00 €

  • AGENTS I INSTITUCIONS A LA XARXA CATALANA DEL MEDITERRANI (SEGLES XVI-XVIII)
    DANTÍ, JAUME (COORD.)
    Disponibilitat immediata

    25,00 €

Altres llibres de l'autor