CAMP DELS CATALANS, EL

CAMP DELS CATALANS, EL

AGDE EN EL SISTEMA CONCENTRACIONARI FRANCÈS (1939-1940)

ARAÑÓ VEGA, LAIA

22,00 €
IVA inclòs
Editorial:
AFERS S.L. EDITORIAL
Any d'edició:
2024
Matèria
Història de Catalunya
ISBN:
978-84-18618-72-7
Pàgines:
430
Enquadernació:
Rústica
Col·lecció:
RECERCA I PENSAMENT
22,00 €
IVA inclòs

El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, al càrrec de tots els camps francesos, notificava al prefecte del departament de l'Hérault la decisió de la ubicació i construcció a Agde d'un camp de concentració amb l'objectiu de traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló i alleugerir la càrrega econòmica que el departament dels Pirineus Orientals estaven assumint des de la seva arribada. Unes setmanes més tard, arribaren els primers voluntaris espanyols que, dirigits per dues companyies d'enginyers procedents del camp de Saint-Cyprien, començaren a construir el camp 1 i el 2 i poc més tard el 3, el qual es coneixeria com a «camp dels catalans», on la majoria d'interns era d'origen català. Aquest camp va viure un procés de «catalanització» que el va fer diferent a la resta de camps del sistema concentracionari francès, on el sentiment de pertinença, de formar part del col·lectiu català a l'exili, va ser decisiu per a la supervivència concentracionària dins la quotidianitat viscuda entre filats. Igualment, un altre fet singular fou la vitalitat del camp. Si bé la monotonia era una característica de la vida concentracio­nària, hi hagué una intensa activitat social, cultural, esportiva i musical. No obstant això, l'existència del camp, així com les activitats que s'hi dugueren a terme, il·lustren un dels fenòmens fonamentals de l'exili de 1939: la profunda divisió entre la majoria d'exiliats catalans i aquells provinents de la resta d'Espanya; una divisió que s'expressa en tots els àmbits possibles: el polític, el cultural, i el dels refugiats als camps, i Agde n'és l'exemple principal. Així mateix, es va evidenciar la ruptura gairebé irreversible entre el món republicà català (representat majoritàriament per Esquerra Republicana) i els comunistes (el PSUC). Agde exemplificava la complexa organització de l'exili català en els anys immediatament posteriors a la derrota de 1939.

Articles relacionats

  • REFUGI DEL PAU VILA, EL
    PALACIOS BELMONTE, DAVID
    Disponibilitat immediata

    15,00 €

  • BREU HISTÒRIA DEL CASTELL DE BANYERES DEL PENEDÈS I ELS SEUS CASTLANS (936-1376)
    SANTANDER MORENO, DAVID
    El llinatge castlà i vicarial dels Llopsanç i els Banyeres s’inscriu plenament en la baixa noblesa feudal del Penedès altmedieval, integrada en un sistema de castlanies, vicaries i drets senyorials hereditaris que, al llarg dels segles xi i xii, va experimentar un procés de reorganització intensa sota la pressió combinada del poder comtal-reial i de l’expansió jurisdiccional de...
    Disponibilitat immediata

    16,00 €

  • REI ALFONS II EL LIBERAL, EL (1285-1291)
    BELENGUER CEBRIA, ERNEST
    Alfons el Liberal va ser un rei jove, valent i sorprenentment modern. Amb només vint anys va assumir el tron i, en un regnat breu però intens, va saber governar amb fermesa, justícia i una visió política excepcional. Enfrontat a grans potències com França i el Pontificat, va mantenir el cap fred i va expandir els territoris de la Corona amb la conquesta de Menorca, Eivissa i Ma...
    Disponibilitat immediata

    9,00 €

  • DARRERS ANYS I MORT DE JAUME I
    GARRIDO I VALLS, JOSEP-DAVID
    El 27 de juliol de 1276 el rei Jaume I traspassà a València. Amb motiu del 750è aniversari del seu òbit, bé està fer memòria de la figura històrica d’un rei emblemàtic per a la catalanitat i, en concret, recordar els intricats darrers anys del seu regnat, marcats per l’oposició nobiliària, encapçalada per un dels seus fills, i la rebel•lió andalusina al sud valencià. ...
    Disponibilitat immediata

    9,00 €

  • CARTOIXA DE MONTALEGRE, LA
    PÉREZ GÓMEZ, XAVIER (ED.)
    Santa Maria de Montalegre, l’única cartoixa catalana que encara avui és habitada per una comunitat religiosa, va ser fundada a Tiana a principis del segle XV. En aquest volum, quatre autors fan noves aportacions a la recerca sobre la seva història en àmbits ben diversos, com ara el convent de les monges agustines, que al segle XIII s’instal·laren en l’actual lloc de la Conreria...
    Disponibilitat immediata

    24,00 €

  • CATALUNYA FEMINISTA
    SEGURA I SORIANO, ISABEL
    Les Jornades Catalanes de la Dona i el despertar del feminisme a Catalunya. El maig del 1976, més de tres mil dones de diferents sensibilitats polítiques i classes socials es van reunir a la Universitat de Barcelona per parlar obertament sobre l'opressió que patien històricament, intensificada durant la dictadura. Cinquanta anys després, les Primeres Jornades Catalanes de la Do...
    Disponibilitat immediata

    23,90 €

Altres llibres de l'autor