Escriure sobre tota lesperança i tota la lluita que va empopar lànima dunes parets que ja no existeixen, sobre aquell anarcosindicalisme que tant va representar per a un Sabadell encara molt proper, podria ser interpretat com un agosaradament. I no és això.
Els papers, els arxius, en aparença són freds però porten una gran càrrega emocional perquè,com diu Rosales i Vilaseca Traspassar la porta gran de lOBRERA equivalia a temeritat, audàcia i coratge de córrer el risc dampliar la llista negra de la patronal i larxiu antropomètric de la polícia
El rovell de lou de lOBRERA, la seva veu i la seva raó de ser, fou posar en marxa el procés de justícia social i de frenar lalienació de lindividu enfront un món hostil que convertia lobrer en carn de canó. Vagues, enfrontaments, aliances i divisions, ideologies que uneixen o separen, inestabilitats polítiques, revolucions, ilegalitzacions... De tot, i més, formarien part de la quotidianitat del món de LOBRERA.
Així de senzill.
