A Europa, pràcticament sha extingit la creença en fades, ogres i monstres, però a lÍndia encara floreix amb el vigor de lanimisme. La majoria dels contes daquest volum shan conegut a Occident duna forma o altra; tenen un tractament diferent, però comparteixen uns mateixos arguments i incidents. Com es pot explicar la seva existència simultània a lest i a loest més llunyà? Diversos etnògrafs i folkloristes han declarat que lÍndia és la llar del conte de fades, que més dun terç dels contes de fades europeus que han perdurat en la nostra tradició popular tenen un origen indi i van ser difosos arreu del món gràcies als croats, als missioners mongols, als gitanos, als jueus, als comerciants i als viatgers.
Per exemple, hi ha el cas dels Jatakas, una col·lecció de contes populars similar a la dels germans Grimm, però amb la peculiaritat que va ser recollida més de dos mil anys abans que els alemanys emprenguessin la seva recerca entre la gent. Tot i que els contes de fades indis són els més antics, també poden ser percebuts com els més joves, perquè no són tan coneguts i fa menys anys que sestudien. Contes de fades de lÍndia és una traducció al català de la compilació que va fer lhistoriador i folklorista Joseph Jacobs, compta amb les il·lustracions de John D. Batten que hi havia a la versió original.
